Joan Maragall com a lector i traductor dels fragments "Abans que surti el sol" i "De l'immaculat coneixement" d'Així parlà Zaratustra

El plantejament de l’autocreació permanent del subjecte, la il∙lusió de l’esperit lliure i el desig de viure la totalitat de l’ésser no determinen només el nucli temàtic dels dos fragments d’Així parlà Zaratustra que Joan Maragall va traduir i publicar a finals de febrer de 1898, sinó que també palesen la configuració nietzscheana d’un lector total que s’oposa a l’hàbit del «coneixement pur» i que prioritza el valor epistèmic de la vivència. La traducció que Maragall va realitzar dels fragments «Abans que surti el sol» i «De l’immaculat coneixement» és un aprofundiment poètic del text de Nietzsche que revela una simpatia cap a l’estètica de l’escenari cosmològic. A més a més, com a intel∙lectual, Maragall reafirma en aquesta tria temàtica el seu rebuig de la raó abstracta i suggereix la imprecisió d’un etern esdevenir de l’home a través de les seves experiències